Quan els dimonis de la processó de la Beata no només trencaven gerres

Hi va haver un temps (fins, almanco, la Guerra Civil) que a la processó de la Beata de la Vila (Santa Margalida) només hi sortien pageses. I en aquell temps no duien només gerres, sinó que també portaven altres coses, com ara covos, tambors de brodar, senalletes... Així ho explica (1) el vicari Rubí (En aquell temps... La Vila abans de 1925 (I), 1999, pàg. 326, 328-329). També ho podem llegir (2) en una crònica periodística de 1925 (publicada el 8 de setembre a El dia. Periódico de la Mañana). De més a més, hi havia pageses que duien ventalls, com podeu observar a la fotografia que adjuntam (3), que és de 1929. 

Una altra cosa: aleshores els dimonis no es conformaven amb les gerres, i també prenien a les pageses aqueixs altres objectes (covos, senalletes, etc). Tanmateix, només trencaven les gerres, probablement perquè eren les defectuoses i espanyades que regalaven les gerreries de la Vila.

1.- Les pageses de la processó de la Beata abans de 1925

Mossèn Antoni Rubí Ribot, el vicari Rubí, explicava que: 

«La processó de la Beata començava amb tres escolanets, vestits amb sotana i roquet, portant la creu parroquial alçada enmig de dos cirials. Seguidament, la llarga filera de pagesetes, santets i monges, fent el seu paper: una portava una filosa, l'altra un fus, l'altra un covonet amb fil i agulles, o una greixonera -figurant que portava el dinar als segadors o homes d'era-. Altres duien gavelles de blat o civada; altres, amb els manegots, un paner i el ganxo de collir figues, cadascuna recordant amb el vestit i els objectes el temps en què visqué la Beata.» (...)

«Figurant les temptacions de la Beata quan era nina, els dimonis s’acostaven, ara a una, suara a una altra, a les nines que anaven a la processó vestides de pagesa i les prenien el covonet o el tambor de brodar, una senalla o una olla que portaven sobre el cap; una vegada els ho havien pres feien un parell de voltes i ho tornaven a la nina.

Entre els objectes que portaven les nines, cal tenir en compte les gerres, recordança d’una activitat que abans sovintejava com era la d’anar a cercar aigua a les fonts o als pous. Els dimonis agafaven les gerres i moltes vegades les rompien pel mig de la processó o davant la Beata, després de pegar alguns bots o cabrioles per fer riure la gent.

En aquell temps no es trencaven tantes gerres com es trenquen ara, ni de prop fer-s’hi. Aquelles gerres no costaven cap dobler, perquè aleshores a la Vila hi havia tres teuleres, dues dels Massulines i una de Can Burguet, que feien teules, cossiols, gerres, cadufols i qualque cosa més. Com és natural, algunes d’aquestes peces sortien esvorades, crullades o tarades i no es podien vendre i, enlloc de tirar-les al caramull dels tests, tenien el bon encert de guardar-les i, quan arribaven les festes de la Beata, les duien a ca ses Monges per trencar-les a la processó. Així, les gerres sortien de franc, cosa ben d’agrair en aquell temps que la gent a un dobler li feia cent nuus.»

2.- Crònica de les festes de la Beata de 1925 en el diari El dia. Periódico de la Mañana.

8 Septiembre de 1925

POR LOS PUEBLOS DE MALLORCA

Un día en Santa Margarita

La fiesta de la Beata.(...)

Continuando la tradición anual, el domingo celebró la villa de Santa Margarita la fiesta en honor de la Beata Catalina Tomás.

Como en años anteriores, o quizás más, la fiesta congregó en aquella villa numeroso concurso, no sólo de vecinos de los pueblos cercanos, sino también de otros de diferentes puntos de Mallorca, pues fueron en crecido número los automóviles que el domingo transportaron a Santa Margarita a curiosos que deseaban contemplar la fiesta.

El sábado se celebró la revetla que estuvo en extremo animada, presentando la hermosa plaza mayor de Santa Margarita atrayente golpe de vista.

El domingo por la mañana se celebró en la iglesia parroquial solemne Misa mayor, a la cual asistieron, ocupando sitios de preferencia, las autoridades locales, o sea el Ayuntamiento, presidido por el Alcalde don Miguel Monjo, el capitán de Carabineros señor Marco y el comandante del puesto de la guardia civil señor Sureda.

Asistieron también crecido número de los personajes representativos que habían de tomar parte en la procesión de la tarde.

Por la tarde en la plaza Mayor se celebraron diversos festejos: unas carreras de lentitud por bicicletas y autos, unas carreras pedestres de resistencia y finalmente unas carreras de cintas, en las cuales los ciclistas se disputaron la posesión de los polícromos lazos que habían sido primorosamente bordados por señoritas de la localidad.

Todos estos actos se vieron en extremo concurridos, pues puede decirse que todo el vecindario se había dado cita en la plaza.

Por la noche tuvo lugar lo más notable y típico de la fiesta.

Fué ello en primer lugar la tradicional procesión que tanto llama la atención de los que por primera vez asisten a su desfile.

Fué hogaño uno de los años que la procesión más ordenada ha desfilado por las calles de la villa.

El espectáculo de la larga hilera de niñas y jovencitas, ataviadas con el traje de nuestras payesas en sus diferentes fases; las filas de niños que sosteniendo faies y bengalas iluminan el paso del cortejo; el ruido característico de las esquilas que señalan la presencia de los dimonis; los atracos de que éstos hacen objeto a aquéllas arrebatándoles ora los cántaros, ora la rueca, ora cualquier otro objeto, de uso campestre que complete su indumentaria; la niña representando a la Beateta, precedida de un grupo de muchachas ataviadas con la vestimenta propia de la Comunidad a que perteneció la Virgen Valldemosina; los sones de la música y las voces entonando las populares canciones en honor de la Beateta... todo ella constituye un conjunto que deja en el ánimo del espectador un hondo recuerdo de la popular y religiosa comitiva.

Presidían la procesión, yendo inmediatamente en pos de la imagen de la Beata, que era llevada en andas, las autoridades locales.

El paso de la procesión fué presenciado por numeroso gentío.

Después se celebró en la plaza Mayor la parte popular de la fiesta, a base de las danzas populares mallorquinas.

Varios grupos de xeremies acompañaron la danza que numerosas parejas bailaron, relevándose, hasta última hora de la noche.

Alternaron con el baile el disparo de unos hermosos fuegos artificiales y la suelta de globos grotescos.

Esta parte de la fiesta, tanto por el orden que reinó como por el número inusitado de parejas y por el gentío que se congregó, fué el que tuvo mayor éxito, iniciándose el desfile a las doce ya dadas de la noche.

El Alcalde señor Monjo que con un celo y una actividad poco comunes, cuidó de todos los detalles de organización y dejó sentir en todo momento la influencia de su presencia, recibió muchas felicitaciones por el éxito que hogaño ha coronado la fiesta de la Beata.

3.- Fotografies de la processó de la Beata de 1929

         

La mateixa fotografia amb més nitidesa (Chat Gpt)

Aqueixa millora de la visibilitat permet parar esment, per exemple, que una de les pageses de la tercera filera du una gerra i que, a darrera de tot, hi anava la primera carrossa que hi havia memòria, amb la Beata enmig 

         

Els dimonis de la processó de la Beata de 1929

Fonts de les fotografies: Arxius B. Samper, Casa Vila i Municipal de Santa Margalida

El programa de festes de Can Picafort de l'any 1913 (publicat en el diari La Última hora el dia 12 d'agost d'aqueix any)

 En l’exemplar del dimarts dia 12 d’agost de 1913 del diari La Última Hora. Diario de la noche, de información, literario y artístico, en l’apartat Fiestas en Mallorca, hi apareix el que, a hores d’ara, és el primer programa conegut de les festes de Can Picafort, que hem localitzat no fa gaire.

Quant al contengut del programa, em ve de nou que ja fessen festes a Can Picafort només dos anys després de la concessió (1911) del permís de parcel·lació de les terres on es va aixecar el primer nucli (que ha estudiat en Josep Servera al seu blog https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/ ).

Tot això em fa pensar que, o bé feren molta de via a fer-hi cases (cosa que podria ser: el 1915 ja n’hi havia vint-i-dues, segons el vicari Perera) o, cosa que no lleva l’altra, que de manera informal, la venda de solars ja hagués començat abans que el propietari hagués obtengut el permís de parcel·lació.

Molt possiblement, d’això darrer no en traguem mai el net. Tanmateix, aqueix programa de les festes, molt curt ferm, ens dona informació interessant ferm:

1.- Que, oralment, el topònim «Can Picafort» ja devia ser el més usual per nomenar el nou nucli.

2.- Que ja hi havia un nombre de cases a bastament com perquè fos nomenat «caserío» i «barriada».

3.- Que, tot i que no s’indiqui, les festes ja eren amb motiu de la Mare de Déu d’Agost (els actes es duen a terme dia 15 i dia 16 d’aqueix mes).

4.- Que el vespre del Dia de la Mare de Déu ja feren focs artificials.

5.- Que l’endemà, dia 16, hi havia una carrera nedant i que qui arribava primer, guanyava un pollastre. Potser això –no ho podem dir cert, tanmateix— és l’origen de l’amollada d’ànneres de Can Picafort.

6.- No hi ha cap referència a cap acte religiós (recordem que la capella o oratori va ser construït i beneït l’any 1918.

7.- No coneixem qui va organitzat les festes, si els (ben pocs ferm) estiuejants i residents que hi havia o si l’Ajuntament ja hi va intervenir.

Vet ací la publicació del diari La Última Hora:

«En Santa Margarita en el caserío llamado ‘Can Picafort’ tendrán lugar los siguientes festejos:

Día 15.-A las dos de la tarde recorrerán las músicas la barriada tocando un bonito pasodoble.

A las tres, carreras de hombres, mujeres y niños.

A las cinco, baile con gaita y tamboril.

A las siete, las músicas tocarán varias piezas de su repertorio en cada una de las casas de los socios.

A las nueve, fuegos artificiales, cucañas y baile al estilo del país.

Día 16.-A las cuatro, las músicas tocarán diana recorriendo la barriada.

A las diez, carreras de hombres, niños y mujeres; acto seguido se verificará una carrera a nado, con camisetas y calsoncillos y al que llegue el primero se le regalarán 10 pesetas y un pollo como premio.

Por la tarde baile al estilo del país, con suelta de globos por despedida.»

El programa de festes de Can Picafort de 1913

Primer full del diari

Segon full del diari, on apareix el programa

Presentació powerpoint: Com i quan hi va començar a haver sobrassada a la Vila (Santa Margalida)

Al meu poble (la Vila de Santa Margalida) el passat divendres, dia 12h, es va dur a terme la A l’estil de la Vila. Presentació del primer concurs de sobrassada feta a Santa Margalida, amb la participació del cuiner Miquel Calent (Show cooking i Tast). 

Hi vaig participar amb una petita presentació (que vos adjunt més a baix, per si a qualcú li interessa) d'uns quinze minuts en què vaig malavejar de resumir la història de la ramaderia porcina i de la sobrassada a la Vila, que va anar seguida d'una acurada intervenció de l'endocrí i nutricionista Pep Moreiro sobre la carn de porc i la sobrassada.  

El concurs tendrà lloc dia 23 d’agost a l’Auditori de la Vila (Santa Margalida).

Nota: es pot reproduir, sempre citant-ne la procedència, tot el contengut de la presentació, llevat de les imatges i referències que tenen d'altres autors. En aqueix cas, s'ha de fer referència directament a la font.

 

Mapes militars del municipi de Santa Margalida (1936-1940)

Fa un bon esplet d'anys (devers una trentena), quan havia de fer pràctiques d'una assignatura de geografia (ja no record quina), vaig anar a comprar, a un edifici de l'exèrcit, que era al cap d'avall de les Avengudes els mapes militars que ens havien dit que havíem de mester. Aleshores vaig recordar que un amic meu me n'havia mostrat  d'antics, de devers el 1936, que havia comprat allà. I així és que també els vaig comprar. 

Aqueixs mapes militars, aixecats entre 1934 i 1936, no abracen, per mala sort, tot el municipi, però sí devers tres quartes parts, les que confrontaven amb el litoral o que hi eren més a prop.

Els plànols són una vertadera joia. És ver que hi ha poca toponímia, i sovint desfigurada (dubt molt que els militars  que la varen arreplegar sapiguessen gens de català), però la informació que proporcionen és riquíssima: hi podem veure, per exemple, la xerxa de camins, les pedreres, la distribució dels conreus, les diverses castes d'àrees forestals,  quins endrets  de les possessions s'havien establit. Especialment interessant és parar esment en com era Can Picafort. Hi podem veure que només hi havia dues fileres de cases i quins eren els primers carrers. També hi podem destriar, en línia discontínua, els camins que feien part del camp de Golf que projectava la família March (els Verga de Son Bauló) dins la seva possessió. De més a més, hi podem destriar un camí que acabava devers la Mar que pareix que és l'origen de l'actual avenguda Golf, que feia partió entre Son Bauló i Santa Eulària.  I, a part de l'anterior, hi podem observar les noves urbanitzacions que projectaven els "Verga"; una, vora l'hotel que quasi ja havien acabat (l'actual Residència); una altra, entre el camí de la Vila i el torrent (l'actual urbanització de Son Bauló, amb un carrer que pareix que és l'origen de l'actual via Diagonal). També és interessant la (ben poca) toponímia que hi apareix, com la cala de l'Alga (l'antic Mollet) i la Cala del Metge (que recorda el constructor de la primera casa, el metge margalidà Joan Garau Tous), que coincideix més o manco amb el "clot de s'Aigo Dolça", davant el que va ser fins fa pocs anys la piscina del Mar y Paz.

Fa un parell d'anys ja vaig fer servir part d'aqueix mapa com a il·lustració i font del text en el meu llibret Qui era en Picafort?: Els primera anys de Can Picafort (segle XIX-1925), (Santa Margalida: Publicacions de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Margalida, 2017).

Va ser més o manco aleshores vaig tenir la idea de cosir el diferents mapes en què apareix el municipi de Santa Margalida. Vet-ho ací (heu de fer córrer el cursor per veure el mapa. Pitjant amb el botó de mà dreta el vos podeu descarregar i anat a "desar la imatge com" o "guardar la imagen como", segons la llengua en què tengueu configurat el navegador, que en el meu cas és google chrome ).