dilluns, 24 d’agost del 2026

Quan els dimonis de la processó de la Beata no només trencaven gerres

Hi va haver un temps (fins, almanco, la Guerra Civil) que a la processó de la Beata de la Vila (Santa Margalida) només hi sortien pageses. I en aquell temps no duien només gerres, sinó que també portaven altres coses, com ara covos, tambors de brodar, senalletes... Així ho explica (1) el vicari Rubí (En aquell temps... La Vila abans de 1925 (I), 1999, pàg. 326, 328-329). També ho podem llegir (2) en una crònica periodística de 1925 (publicada el 8 de setembre a El dia. Periódico de la Mañana). De més a més, hi havia pageses que duien ventalls, com podeu observar a la fotografia que adjuntam (3), que és de 1929. 

Una altra cosa: aleshores els dimonis no es conformaven amb les gerres, i també prenien a les pageses aqueixs altres objectes (covos, senalletes, etc). Tanmateix, només trencaven les gerres, probablement perquè eren les defectuoses i espanyades que regalaven les gerreries de la Vila.


1.- Les pageses de la processó de la Beata abans de 1925



Mossèn Antoni Rubí Ribot, el vicari Rubí, explicava que: 
«La processó de la Beata començava amb tres escolanets, vestits amb sotana i roquet, portant la creu parroquial alçada enmig de dos cirials. Seguidament, la llarga filera de pagesetes, santets i monges, fent el seu paper: una portava una filosa, l'altra un fus, l'altra un covonet amb fil i agulles, o una greixonera -figurant que portava el dinar als segadors o homes d'era-. Altres duien gavelles de blat o civada; altres, amb els manegots, un paner i el ganxo de collir figues, cadascuna recordant amb el vestit i els objectes el temps en què visqué la Beata.» (...)

«Figurant les temptacions de la Beata quan era nina, els dimonis s’acostaven, ara a una, suara a una altra, a les nines que anaven a la processó vestides de pagesa i les prenien el covonet o el tambor de brodar, una senalla o una olla que portaven sobre el cap; una vegada els ho havien pres feien un parell de voltes i ho tornaven a la nina.

Entre els objectes que portaven les nines, cal tenir en compte les gerres, recordança d’una activitat que abans sovintejava com era la d’anar a cercar aigua a les fonts o als pous. Els dimonis agafaven les gerres i moltes vegades les rompien pel mig de la processó o davant la Beata, després de pegar alguns bots o cabrioles per fer riure la gent.

En aquell temps no es trencaven tantes gerres com es trenquen ara, ni de prop fer-s’hi. Aquelles gerres no costaven cap dobler, perquè aleshores a la Vila hi havia tres teuleres, dues dels Massulines i una de Can Burguet, que feien teules, cossiols, gerres, cadufols i qualque cosa més. Com és natural, algunes d’aquestes peces sortien esvorades, crullades o tarades i no es podien vendre i, enlloc de tirar-les al caramull dels tests, tenien el bon encert de guardar-les i, quan arribaven les festes de la Beata, les duien a ca ses Monges per trencar-les a la processó. Així, les gerres sortien de franc, cosa ben d’agrair en aquell temps que la gent a un dobler li feia cent nuus.»


2.- Crònica de les festes de la Beata de 1925 en el diari El dia. Periódico de la Mañana.

8 Septiembre de 1925

POR LOS PUEBLOS DE MALLORCA

Un día en Santa Margarita

La fiesta de la Beata.(...)

Continuando la tradición anual, el domingo celebró la villa de Santa Margarita la fiesta en honor de la Beata Catalina Tomás.

Como en años anteriores, o quizás más, la fiesta congregó en aquella villa numeroso concurso, no sólo de vecinos de los pueblos cercanos, sino también de otros de diferentes puntos de Mallorca, pues fueron en crecido número los automóviles que el domingo transportaron a Santa Margarita a curiosos que deseaban contemplar la fiesta.

El sábado se celebró la revetla que estuvo en extremo animada, presentando la hermosa plaza mayor de Santa Margarita atrayente golpe de vista.

El domingo por la mañana se celebró en la iglesia parroquial solemne Misa mayor, a la cual asistieron, ocupando sitios de preferencia, las autoridades locales, o sea el Ayuntamiento, presidido por el Alcalde don Miguel Monjo, el capitán de Carabineros señor Marco y el comandante del puesto de la guardia civil señor Sureda.

Asistieron también crecido número de los personajes representativos que habían de tomar parte en la procesión de la tarde.

Por la tarde en la plaza Mayor se celebraron diversos festejos: unas carreras de lentitud por bicicletas y autos, unas carreras pedestres de resistencia y finalmente unas carreras de cintas, en las cuales los ciclistas se disputaron la posesión de los polícromos lazos que habían sido primorosamente bordados por señoritas de la localidad.

Todos estos actos se vieron en extremo concurridos, pues puede decirse que todo el vecindario se había dado cita en la plaza.

Por la noche tuvo lugar lo más notable y típico de la fiesta.

Fué ello en primer lugar la tradicional procesión que tanto llama la atención de los que por primera vez asisten a su desfile.

Fué hogaño uno de los años que la procesión más ordenada ha desfilado por las calles de la villa.

El espectáculo de la larga hilera de niñas y jovencitas, ataviadas con el traje de nuestras payesas en sus diferentes fases; las filas de niños que sosteniendo faies y bengalas iluminan el paso del cortejo; el ruido característico de las esquilas que señalan la presencia de los dimonis; los atracos de que éstos hacen objeto a aquéllas arrebatándoles ora los cántaros, ora la rueca, ora cualquier otro objeto, de uso campestre que complete su indumentaria; la niña representando a la Beateta, precedida de un grupo de muchachas ataviadas con la vestimenta propia de la Comunidad a que perteneció la Virgen Valldemosina; los sones de la música y las voces entonando las populares canciones en honor de la Beateta... todo ella constituye un conjunto que deja en el ánimo del espectador un hondo recuerdo de la popular y religiosa comitiva.

Presidían la procesión, yendo inmediatamente en pos de la imagen de la Beata, que era llevada en andas, las autoridades locales.

El paso de la procesión fué presenciado por numeroso gentío.

Después se celebró en la plaza Mayor la parte popular de la fiesta, a base de las danzas populares mallorquinas.

Varios grupos de xeremies acompañaron la danza que numerosas parejas bailaron, relevándose, hasta última hora de la noche.

Alternaron con el baile el disparo de unos hermosos fuegos artificiales y la suelta de globos grotescos.

Esta parte de la fiesta, tanto por el orden que reinó como por el número inusitado de parejas y por el gentío que se congregó, fué el que tuvo mayor éxito, iniciándose el desfile a las doce ya dadas de la noche.

El Alcalde señor Monjo que con un celo y una actividad poco comunes, cuidó de todos los detalles de organización y dejó sentir en todo momento la influencia de su presencia, recibió muchas felicitaciones por el éxito que hogaño ha coronado la fiesta de la Beata.


3.- Fotografies de la processó de la Beata de 1929

         

La mateixa fotografia amb més nitidesa (Chat Gpt)

Aqueixa millora de la visibilitat permet parar esment, per exemple, que una de les pageses de la tercera filera du una gerra i que, a darrera de tot, hi anava la primera carrossa que hi havia memòria, amb la Beata enmig 


         

Els dimonis de la processó de la Beata de 1929


Fonts de les fotografies: Arxius B. Samper, Casa Vila i Municipal de Santa Margalida










Quan els dimonis de la processó de la Beata no només trencaven gerres

Hi va haver un temps (fins, almanco, la Guerra Civil) que a la processó de la Beata de la Vila (Santa Margalida) només hi sortien pageses. I...